Pàgines

diumenge, 16 de desembre del 2012

Recital "Blai Bonet i del món"

Amb el recital-presentació de Blai Bonet i del món de Joan Guasp a la llibreria Saltamartí hem tancat el cicle Poesia i companyia... 2012. Us deixem un enregistrament amb fragments del recital de Marçal Font i Espí i el mateix Guasp i un resum del text de presentació d'Isabel Graña.

El llibre de Joan Guasp, Blai Bonet i del món, ens ve a recordar la importància d’un escriptor fonamental per a la nostra cultura. Guasp reivindica de manera preeminent el Blai poeta, i ho fa amb una entrada en forma de diàleg entre Blai Bonet i sa mare en què sap fer-ne al∙legoria del diàleg entre un fill que prediu el seu futur i una mare que observa des de la distància, una dona humil que deixa en mans de la providència les coses que no arriba a copsar, el que haurà d’esdevenir en la vida del seu fill.

A la segona part, Poemes a Blai, li sabem la biografia des de la seva naixença, al número setanta-quatre del carrer de Palma, a Santanyí, fins a una resurrecció final en forma de vent el mateix dia del seu funeral. Però també tenim notícia dels personatges curiosos del poble, de la famosa pedra blanca de Santanyí, de l’estreta relació entre Bonet i la seva mare, dels petits Plaers quotidians del poeta, etc. Guasp ens explica en forma poètica l’evangeli de Blai Bonet, un poeta que fou profeta a casa seva, i així i tot Guasp es lamenta que la glòria del poeta no estigui acompanyada de la plena consciència de significat, i que sigui només una cosa superficial.

Tanca el llibre un apartat que significativament du el nom de Carnet de necessitat, on les necessitats vitals del propi Blai Bonet es confonen amb la necessitat que Joan Guasp té de la figura del poeta-mestre, del seu diàleg permanent amb ell, de que el recordem com el gran poeta que fou, però també com un exemple de fortalesa i vitalitat únics. Carnet de necessitat està encapçalat pel poema Amagatall, en què Joan Guasp demostra haver copsat la mestria de Bonet, la seva essència misteriosa fins a límits que molts pocs han sabut entendre. I ens regala un poema de gust exquisit que s’obre i es tanca amb dos versos de factura impecable:

A dos quarts i mig de platja,
on les senyores crues es torren la panxa,
descobrires aquella ombra:
una ombra de pell de plàtan
amb reflexos de chartreuse.

Tots ho saben, Blai:
els teus pantalons tenien butxaques
per tu amagar-hi les mans.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Blai Bonet i del món de Joan Guasp

Dilluns 10 de desembre a les 20 h. (llibreria Saltamarti, Canonge Baranera 78) arriba el darrer recital de Poesia i cia... 2012 amb la presentació del llibre: Blai Bonet i del món de Joan Guasp amb Marçal Font i Espí (recitació) i presentat per Isabel Graña.
En paraules d'Alex Susana autor del pròleg "Tot el llibre és com un pròleg, o una invitació franca a llegir l’obra del qui hi és evocat (Blai Bonet), interpel·lat, retratat i homenatjat, tot alhora i entortolligat de manera inextricable, com ha de ser perquè ens ho creguem i participem del seu encanteri. O un crit d’alerta en un país i una cultura tan desmemoriats i negligents com els nostres: què se n’ha fet de l’obra poètica d’aquest escriptoràs?"

























Les últimes revinglades
1
No sé si ho veus, ara mateix,
però la mar, aquí, davant de ca teva,
s’està tornant de color lila.

2
Guspireja intermitent, com si demanàs auxili.
Sembla que allargui els braços
cap a la platja. Però quan les puntes
dels seus dits toquen l’arena
no són més que restes de bestioles exhaustes
que ni esma tenen per alçar la veu.

3
El lila de la mar és cada cop més esmorteït.
Fa de tant en tant alguna revinglada
farcida de lluentors verdes,
encara que tot plegat és molt efímer i fugaç.
Com és que tu no véns a retornar-li
els colors de sempre?