Pàgines

diumenge, 20 de novembre del 2016

Manat de dol, nou llibre de Joan de la Vega


El dol sol ser per una persona desapareguda. Però també pot ser per a un gos. Aquesta és la lliçó d’humanitat que ens ofereix "Manat de dol" de Joan de la Vega. 
El dolor de la pèrdua és intransferible i malgrat els intents de transmetre’l, sempre ens queda la sensació de que les paraules no són suficients, que necessitem nous mots per expressar aquest doll de sentiments. En aquest terreny de buit i paraules els poemes de Joan de la Vega es converteixen en l’espai simbòlic de la absència.

Vindrà la mort
i ens retornarà els lladrucs…


Fes com si res
d’això es tracta

d’allò altre
se n’ocupa l’aiguada


Treure’s el mort
(de sobre)
el cadàver del poema


Ara mateix
se’ns rifa la mort

se’n riu
de tots dos
lector


Si t’hi trobes
a la vall dels morts
sigues com el vent
suau i veloç

jo he cremat tots els paisatges


He sortit cap al verd
a buscar-te

un abisme de paraules
em separa de tu

al fons del poema
un gos d’aigua
el tot solitari
cap llum

i un desànim
sense cura

dissabte, 5 de novembre del 2016

"El sentit de la vida" nou llibre de Marcel Ayats



El darrer gest de despullament del discurs implica mostrar els engranatges del pensament sense gaires vels figurats. El llenguatge esdevé sintètic en un sentit primitiu, un retorn a l’origen dels mots, que evita l’obscurantisme. A El sentit de la vida, el vers d’Ayats no costa d’empassar ni de seguir, guanya funcionalitat en benefici d’un darrer enteniment: el poeta condueix el lector cap al centre de l’estructura dels seus raonaments, que segueixen mostrant les febleses, mesquineses i paradoxes de la conducta humana. Més circumstancial que mai, més conscienciós que mai, més disposat a afuar la punteria que mai, Ayats sacrifica el lirisme de bona part del seu material per tal de ficar el dit a la nafra amb més facilitat. «Sota la màscara d’ésser humà / s’hi amaga la bèstia» (Dogville 1), i tanmateix el poeta no renuncia a una mirada metafísica...
David Madueño, fragment del pròleg del llibre

EL SENTIT DE LA VIDA

Fruit d´un esforç immens
i una saviesa adquirida
des de temps immemorial,
el cuc lentament es converteix
en papallona.
Una papallona d´increïbles
colors i bellesa
que tot just quan fa poca estona
que ha sortit del capoll
és víctima de la ràpida
unglada d´un gat
que, per matar l´avorriment,
tot jugant l´esfulla.


DOGVILLE 1

Sota la màscara d´ésser humà
s´hi amaguen les urpes, els ullals
i la gana de l´animal més ferotge
que ens puguem imaginar.
Sota la màscara d´ésser humà
s´hi amaga la bèstia,
el monstre,
                   el germà.


LA PUTA DEL REI

A totes les èpoques de la Història
-sigui quina sigui la seva idiosincràsia-,
l´afany insadollable d´assolir sempre més
ha estuprat tantes vegades la veritat
que a hores d´ara, la pobra,
quan tot just veu
que se li acosta una mentida,
instintivament s´obre de cames.











Portada del llibre: poema objecte sense títol obra de Maria Romaní & Marcel Ayats